Ampez: per fortuna rúvel adalerch i giaponeisc

 


Ampez: na sajon che peia via a pé zot 


Empede aier fin, pesc y spaziredes tl vert camions che buera dut l dí, 11 cantiers tl zenter dl paisc – n valgunes uties da mont saredes – stredes sclutes per les rodes: na desperazion


Te Ampez pérel che l isté scomence propi a pé zot. L temp se fej plu fadia de chi autri agn a se mete a jì dalvers (can él ciaudin enfin ite per la nuet, can se desceiden con cater degrés y la pruma pluevia de aost desfreidará bele les temperatures), su alaut él neif. Tl zenter de Cortina él undesc de gran cantiers implantés, anter de gran y de pices ciases, boteighes y hotiei; ai é do che ai asfalteia dutes les stredes dl paisc, n tof entratant dut messel (lui).

on trei-cater hotiei y na utia da mont (refuje) sarés, percieche ai vegn comedés fora; Plaza Venezia é da fenì, la streda de Ra Stua é ruveda a mez y prest plena de “navetes”, i prums de messel (lui) ne fòvel anima viva encantourn  y al somiova n “cuera-fuech”; les gares dla roda sera les stredes per dis entiers, les fueres di camions che laora endlonch tormenteia dal lunesc enfin a la sabeda; su alaut ne veiden nience plu ciamorc, desdruc da la rogna… Ensoma, oramai patesc ence  Ampez  cie che les zités patesc. Ma chilò él sajon y la sajon dura puech, la jent vegn a giaté pesc, aier fin, ega sarena, spaziredes tl vert … Per fortuna él dagnora giaponeisc che se acontenteia de puech, ai viageia tres la val da dutes les ores y con sies aparac fotografics féjei ju dut chel che ai veid, bel o manco bel, sot plen soredl y tl cialú, de legn o de peton, glera o asfalt, flours o spinac. Che an posse emparé ence da d’ei, per vedei dut n puech plu de bon uedl y speré che al se comede dut en prescia?


Ernesto Majoni

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

1 iadesc liet

Ortiede inant tres