Al dess y mess vegnì fat giustizia!

Zent Ladina Dolomites, na union pieda via da n'Ampez.

Host unlimited photos at slide.com for FREE!I proponon chilò danuef la letura sun les entravegnudes atira do la vera ciodì che i trei comuns ladins de Anpezo, Col Santa Lùzia y Fodom toca pro Südtirol y ciodì che al ti é ti agn 1945-48 vegnù refusé l dert de vegnì endò pro la provinzia de Bulsan. L referendum di 28 y 29 d’otober 2007, con entourn al 80% de scì a la agregazion a la provinzia de Bulsan, é sté l ultim vare de trueps tentatifs da ruvé endò adum pro i autri Ladins.

L articul é vegnù publiché tl „Schlern“ nr. 45 y pò vegnì cherdé su tla verscion todescia sot a chest liam:

Eine Frage der Gerechtigkeit – Die Rueckkehr der drei ladinischen Gemeinden zu Suedtirol – von Paul Videsott

Manifestazion de „Zent Ladina Dolomites“ dl 1996 sun l jouf dl Sela. Clichede lassoura per vedei na lignola de retrac storics da enlaouta.

 

Protagonisć ampezans di agn 1945-48: dant, da m.c.: Monica Apollonio de Olo, Rodolfo Pompanin Dimai, Bortolo Pompanin de Bartolo, via dedò: Leo Lorenzi de Valbona, Iji Menardi Malto, Luciano Cancider, Bruno Dimai Fileno. Deplù de ei é stés te perjon per “tendenzes separatistes” (enscì ti vegnìvel dit a la volonté di ampezans de reunificazion pro Südtirol).

L referendum: dac y fac
Ai 28 y 29 d’otober dl ann passé à i abitanc di trei comuns ladins de Anpezo, Col Santa Lùzia y Fodom declaré te n referendum de volei la reunificazion de si comuns con la Region Trentin-Südtirol con endut l 78,86 % (76,53 % a Anpezo, 83,33 % a Col y 86,42 % a Fodom). Chest resultat tant cler y definitif à descedé pro trueps gran marevueia, davia che cis per Cortina vegnìvel dassen dubité sce al fossa ben sté meso da arjonje l lim dret aut dl “quorum dopl” prevedù da chest referendum (partezipazion de almanco 50 % de chi che ova l dert de lité y n resultat con n “scì” dl 50 % + 1 na ousc en relazion a chest numer de litadours, nia demé dles oujes valoules dedes ju). Sce an tegn cont che a Cortina él entourn l 20 % de “pseudo-residenc” y che te duc trei i comuns él n numer valgamia gran de persones che viv foradecà (scric ite tl register AIRE: 4,14 % a Cortina, 4,97 % a Fodom y ben 17,57 % [!] a Col), spo pò l resultat dl referendum, con l 56,34 % de “scì” aladò dl quorum dopl (53,71 % a Anpezo, 55,83 % a Col y 76,59 % a Fodom) dessegur vegnì conscidré n plebiszit.

Gaujes dl resultat
N resultat tant cler ne se lascia nia splighé demé con rejons utilitaristiches liedes a la politica da vignidì (sciche p.ej. i “vantajes economics” de n mudament de region, argoment per auter porté tresfora dai massmedia y da la politica aunejiana). Chest resultat é endere da splighé con i liams linguistics, storics y culturai fons che i trei comuns à mantegnù con i autri ladins dl Sela y con l Tirol storich ence do da prest 90 agn de partegnenza sforzeda pro la region Venet. Chest resultat fossa tl passé vegnù fora te na maniera ciamò plu clera, sce an essa bele enlaouta lascé pro, sciche dagnora damané dai trei comuns, n referendum sun la mudazion di confins regionai. Ma chesta ghiranza él sté la politica taliana che à dagnora sofoié, sibe do la Pruma Gran Vera che ence do la Seconda y ti dejenés dedò. Chisc aspec dla storia ladina-tiroleisa plu joena mancia te nosc libri de storia, n fat che à gaujé pro trueps conzitadins de Südtirol y ence pro valch ladin n cert dejorientament defront al referendum de Souramont.
Te chest articul déssel perchel vegnì descrit l troi lonch che à porté al referendum dl ann passé. I ne se bason chilò nia demé sun la leteratura spezifica de Josef Fontanta, Bepe Richebuono, Mauro Scoccaro, Luciana Palla y d’autri, ma ence sun intervistes con persones che à vivù chi temps sciche protagonisć.

Sciche Anpezo, Col y Fodom é ruvés tl 1923 sot la Region Venet
Aladò dla teoria nazionalista dl “spartiment dles eghes” ne él nia demé vegnù scarzé endalauter l vedl Tirol, ma ence la Ladinia. Dal scomenciament encà ova Ettore Tolomei prevedù da mete Fodom y Anpezo (si rufs de Pordou/Cordoul y Boite regor tl Plef) – n iade che la Talia essa concuisté nosc raions – pro la region Venet. Bele 81 dis do la marcia de Mussolini sun Roma él vegnù relascé l regio decret di 21 de jené 1923 (ju en forza al 1 de jené dl 1924), con chel che les bachetes de Anpezo y Fodom vegniva metudes pro la provinzia de Belun. Fodom ne n’ova denant mai audì pro Aunejia, Anpezo demé per 91 agn anter l 1420 y l 1511. Con l medem decret vegniva ence i comuns dla bacheta de Egna/Neumarkt (con Tramin) destachés da Bulsan y metus pro l certl de Ciavaleis. Te sie descurs di 15 de messel 1923 a Bulsan, olache al encundova i “22 ponc dla talianisazion de Südtirol”, proclamova Tolomei: “I Ladini delle Dolomiti sono come una macchia grigia che bisogna a tutti costi grattare via. […] Dopo l’opportuna assegnazione d’Ampezzo e di Livinallongo alla provincia di Belluno, non occorrono altri mutamenti […]”.
La contrarieté y resistenza di comuns interessés vegniva architeda via o ignoreda. Bele ai 29 d’otober 1919, pernanche an ova audì les prumes oujes de na sia agregazion a Belun, ova l consei de comun d’Anpezo deliberé con na maioranza de 19 di 20 aconsiadours de volei resté pro Südtirol. Do che deplù talians ova contesté la raprejentativité de chesta deliberazion, é la litazion ciamò n iade vegnuda fata ai 17 de november dl 1919, ai 12 d’auril y ai 2 de jugn dl 1920, vigni iade con l medem resultat de 19 sun 20 per resté sot Bulsan. An à ence tegnù n prum referendum anter i peresc de familia: de 487 oujes dedes ju nen fòvel 474 per romagne con Südtirol. Les deliberazions dl 1919/20 é vegnudes declaredes “nia valoules” dal CLN (Comitato di Liberazione Nazionale) ai 6 de mei dl 1945, tanche do (!) la fin dla Seconda Vera dl Mond.
Do l’agregazion d’Anpezo a Belun provova i fascisć dles dutes per tò y jì l consei de comun lité. Ai 3 de merz 1925 à l ombolt Arcangelus Dalus messù dé les demiscions, y ai 19 de setember de chel ann él ence vegnù licuidé l consei de comun. I fascisć ova sen streda ledia. Con trueps scioldi (con chisc vegnìvel ence finanzié n fonds aposta per la “talianisazion” dl paisc) y na imigrazion de talians programeda volòvei fé fora de Anpezo – entratant batié “Cortina” – la stazion de sport da d’invern plu renomeda dl rejim. Enscì aumentova la percentuala di talians, che fajova fora dl 1921 demé l 10 %, a 32 % tl 1939. Sce la maioranza dla popolazion de Cortina é encuei taliana y sce i ladins fej demé plu fora l 40 %, é chest en bona pert gauja dl temp dl fascism. Tl medem temp y con les medemes metodes é ence Bulsan vegnuda trasformeda da na zité todescia te na zité “taliana”. A degugn ne ti tomàssela perchel ite da dì che i abitanc originars de Bulsan n’é nia plu sudtiroleisc. Perchel ne déssen nience ti tré dant ai ampezans originars de ne ester nia plu ladins.
Sceben che Anpezo, Col y Fodom fajova pert dl Venet – y contra la volonté de Tolomei, che conscidrova i Ladins “talians de mont” (“Il ladino é un interessante idioma italico: i nostri montantari che lo parlano sono italiani”) – é ai 21 d’otober 1939 ence Souramont vegnù tout ite tl raion dles opzions. Ta Col à opté l 20 %, a Fodom ca. l 40 %, a Anpezo endere demé l 4 %. Chilò à l rest dla popolazion dé ju les zedoles verdes, cie che ne volova dì no na opzion per i Paisc Todesc (zedoles cuecenes) no per la Talia (zedoles blances). Samben che chest resultat é spo vegnù venù dai fascisć sciche “Plebiscito di Italianità del Popolo Ampezzano”.

1943: endò pro Südtirol
Ai 9 de setember 1943 ocupova les trupes todesces la Talia, ai 12 tolòveles ite Cortina. Tl cheder dla istituzion dl raion d’operazions “Alpenvorland” é, sun domanda dla popolazion, ai 20 de setember i trei comuns ladins (sot al inom “Hayden” = Anpezo, “Versail” = Col y “Buchenstein” = Fodom) endò vegnus metus pro la provinzia de Bulsan. Ence i comuns dl “Lond” che audiva enfin a chilò pro Trent, mudova endò provinzia. Do da doi dejenés sot i “podestà” foresć vegnìvel endò enciarié n ombolt dl post. Samben che i todesc ova si fins, liés souraldut a la vera y demanco a la reunificazion di Ladins, ma te chest cajo fova la mudazion di confins fata da l’aministrazion todescia voluda y ghireda da la popolazion locala – cie che i talians ti à do la vera dagnora trat dant ai ampezans. A les families de truepes persones fascistes d’emportanza, che vivova a Cortina te chel temp (p.ej. i Albini, i Pavolini, l prinz Borghese) ne ti él tratant l’ocupazion todescia suzedù nia.

1945: Da nuef sot a Belun
Apeina che i americans é ruvés a la fin dla vera a Cortina, à l CLN damané da ti “rete” i trei comuns de Souramont a la provinzia de Belun, cossa che i americans à aprové en via provisora ai 4 de mei dl 1945 y spo definitivamenter ai 21 de mei. I americans ne fova daldut nia informés sun la situazion storich-linguistica de nosc raions y volova demé restauré la situazion da dant la vera, perchel é con l medem decret ence i comuns todesc dl Unterland endò vegnus metus sot a Trent. Pro les tratatives per l prum Statut d’Autonomia él sté dl 1948 meso al ultim moment de mudé chest confin, a na moda che l Unterland é endò ruvé pro Bulsan. La medema domanda di trei comuns ladins é endere vegnuda refuseda con consecuenza dal president dl consei di ministri De Gasperi.

1945-48: Trei agn de batalies per nia di Fodoms y Ampezans
Canche al fova vegnù comuniché per l prum iade ai 4 de mei 1945 l destach dla provinzia de Bulsan, s’à formé a Cortina n comité de zitadins che se damanova te jolantins scric per ampezan y ingleis da podei passé endò sot a Bulsan o almanco da podei fé n referendum (“Here in Ampezzo we are sick of the fascist chaos. We want to return to South-Tyrol. Allied: Do you want the mast secure prove for our sentiments? Give us the right for self-determination. Ampezzo for ever! South-Tyrol for ever!”). Ai aliés ti él vegnù ortié n memorandum con chest contegnù. Sun chesta à l CLN atira fat proibì i foliec “Dolomiten” y “Katholisches Sonntagsblatt”, sceben che al fova bele garantì la liberté de stampa y tramidoi i foliec fova vegnus autorisés dai aliés. Ai ofizes dla posta te Souramont ti fòvel vegnù dé l orden da nia partì fora foliec y d’auter material stampé scrit per todesch (!). Y al fova ence vegnù proibì da se scrive ite tla neo-fondeda SVP.  Jolantin ampezan – ingleis  dla „Unione Popolare Ampezzana“ (1945 – fora de: Ladinia V)
Da mei inant vegnìvel coiù su te Anpezo, Fodom, Fascia y tla Val de Flem sotescrizions per l’anescion de chestes valedes a Bulsan. La situazion a Cortina fova roventa. Te chel temp messova la Talia ciamò se temei de perde Südtirol a l’Austria y an volova perchel fé dles dutes per evité che ence Cortina fajessa pert dl raion “melsegur”. Duc i sforc de reunificazion di ampezans vegniva condanés sciche “austriacanc”, ai promotours ti vegnìvel trat dant de ester “filonazisć”. Sceben che anter l 1945 y 1946 él vegnù saré via entourn 30 ampezans (anter chisc ence joegn de 14 agn!) y valch enfinamai bandis (enscì Max Ghedina, che é sté te perjon per 106 dis davia che an ti ova ciafé na bandiera de Tirol te ciasa y dedò él vegnù bandì tl’Austria), ne se lasciova l’ “Unione Popolare Ampezzana” nia sprigolé, nience canche al é ruvé a la fin de mei n camion de partisans a Cortina y à ciarié su 20 de si raprejentanc per i conduje a Belun “a n control”, sciche al vegniva dit. Demé che l camion ne é nia pié via contra Belun, ma con n dret desfratament tla direzion dl Jouf Trei Croujes, enlaouta zenza n’anima. Savan sciche la “spedizion punitiva” di partisans te Gherdeina fova juda fora, àn atira alarmé l comandant militar ingleis che é spo al ultim moment sté bon da archité l camion y l sforzé da dé outa. Enscì se l’à duc i 20 ampezans caveda con na gran sperduda, ma é restés sans enton.

 Foto a man dreta: mons. Alvije Pompanin de Cortina d’Anpezo, vicar general dla diozeja de Persenon y gran sostegnidour di derc di ampezans (fora de: Ladinia V)
Gran sostegn ciafova la “Unione Popolare Ampezzana” dal vicare general dla diozeja da Persenon da enlaouta, l’ampezan mons. Alvije Pompanin. El à ciafié da ti porté dant ai americans a Desproch les ghiranzes di Ladins y à spo contesté energicamenter te doi jolantins les teses dl linguist trentin Carlo Battisti che dijova che i ampezans (y i Ladins en general) fova talians. Ai prums d’aost dl 1945 svatolova sun la Tofana de Meso na bandiera tiroleisa auta passa 15 metri, ai 15 d’aost una sun la piza dl ciampanil de Cortina. Te trami i caji se refudova i meinacrep ampezans da les tò ju.
Ai 28 d’aost dl 1945 ti ortiova i ampezans n memorandum a la conferenza di Ministri dl Ester a Londra che tratova redont la chestion dl confin setentrional dla Talia. Al scomenciament de dezember ti vegnìvel sourandé ai aliés na petizion per la reunificazion con Bulsan sotescrita da trei cherc dla popolazion de majera eté de Anpezo, Col y Fodom. Les sotescrizions fova vegnudes toutes su a Cortina demé un (!) n di, empò en òven abiné passa 3000. Ma nia duc i interessés ova ciafié de vegnì informés a dreta ora, perchel é deplù cent firmes ciamò vegnudes ortiedes do. Per evité che al fossa vegnù fat fuesc sun i creps en l di de Andreas Hofer dl 1946, à les autorités talianes saré via trei ampezans, ma empò fova dasseira dutes les pizes iluminedes da cenc de fuesc. L fat che al fova vegnù dit na messa per i eroes dla liberté dl Tirol fova per l CLN na bona vertola per publiché ti foliec talians de riei articui contra l caplan Antonio Lastei y l vicare general mons. Pompanin, a chel che al ti vegniva trat dant “30 anni di odio per l’Italia”.

Ai 4 de aurì dl 1946 ti manova i ampezans ciamò n iade n memorandum ai aliés a Bulsan. Do che la conferenza di Ministri dl Ester a Paris ova fat fora ai 30 d’auril de ne conzede nia de majeres mudazions ai confins anter la Talia y l’Austria, levòvel su te dut Tirol na ona de protestes. Ai 12 de mei fòvel programé a Cortina na gran manifestazion per la reunificazion con Südtirol. Chesta manifestazion fova bele vegnuda autoriseda da la Cuestura de Belun, ma é la seira denant vegnuda proibida dal Prefet. Do che ence la manifestazion ladina preveduda per i 28 de mei a Pederoa fova vegnuda proibida (chest iade da la Cuestura de Bulsan), tolova ampezans, fodoms y jent dla Val Badia pert a la manifestazion di 26 de mei a Toblach. Te chesta ocajion se damanova l ampezan Sisto de Bigontina sot al gran aplaus di prejenc la reunificazion di Ladins: “Ciamò n iade vuei ves damané: voleise resté pro la Venezia Euganea?” (No!!!!) “Voleise vegnì zeruch pro Bulsan?” (Scì !!!!) “Voleise partì te de bogn y te de riei temps l destin de chesta provinzia?” (Scì !!!!).
Ma davia che al ne fova degun partit dla provinzia de Belun che sostegniva les ghiranzes di Ladins y davia che te Südtirol ne podòven nia lité, à mesa la popolazion di trei comuns de Souramont boicoté les lites per la Enduneda Costituenta di 2 de jugn dl 1946.

Zent Ladina Dolomites

Free Image Hosting at www.picturetrail.com

Per ti dé plu peis a les ghiranzes ladines él vegnù metù su ai 15 de jugn dl 1946 l partit politich “Zent Ladina Dolomites”. Chest moviment ladin, nasciù con l sostegn dla SVP (l simbol de partit fova la bandiera ladina con itamez na steila de mont) ova arjont te curt temp 12.000 scric ite. A cef fòvel i doi ampezans dr. Sisto Ghedina (president) y Sisto de Bigontina (secreter), vizepresident fova l fascian Guido Iori Rocia. L prum program de partit contegniva chisc 4 ponc:
(a) reconesciment ofizial di Ladins dles Dolomites sciche grup etnich a pert;
(b) reunificazion de duc i Ladins tla provinzia de Bulsan (nia demé i trei comuns, ma ence la Val de Fascia y de Flem);
(c) medem destin di Ladins y dla jent todescia de Südtirol;
(d) l dert di Ladins a l’autodeterminazion.
Te n telegram al president dl consei di ministri talian De Gasperi se ghira i raprejentanc de „Zent Ladina Dolomites“ che al posse vegnì tegnì n referendum per la reunificazion de duc i Ladins tla provinzia de Bulsan (fora de: mostra 60 agn Traté de Paris). Cliché sun la foto per vedei n format majer.

Free Image Hosting at www.picturetrail.com Free Image Hosting at www.picturetrail.com

Cherta de partit de „Zent Ladina Dolomites“ – con la bandiera ladina y la steila de mont sciche segn de partit. Duta la cherta é scrita per ladin! Clicheia sun les fotos per les engrandì.

Prof.univ. Paul Videsott

Al me plej(0)Al ne me plej nia(1)

1549 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "Al dess y mess vegnì fat giustizia!"

Scrive n comentar