“I ne vue nia plu audì rejonan de etnies!”
Chesta afermazion dl ex-president dla Generela à fat la roda tla stampa taliana: Alto Adige, Adige y Corriere delle Alpi ti à dé gran lerch
Te chest temp prelital se deligneiel tres plu clermenter i desvalifs claps politics, con si candidac relatifs plu o manco definitifs ence tles valedes ladines, con sia intenzion clera de podei mané n secont raprejentant de nosta mendranza tl consei provinzial. Per arjonje chest obietif vàl assolutamenter debujegn de chirì na colaborazion anter i movimenc desvalifs per ne stravé nia les oujes te deplù direzions, vanifican les poscibeltés de arjonje chest obietif.
Arjonje chesta colaborazion anter chestes forzes y ciafé l sostegn da pert dla popolazion ne é nia n laour da puech, ajache nosta mendranza é bendebot magherlina y perchel esponuda a de vigni sort de tentatifs de spidiciament nia demé dal daite dl grup, ma ence a polemiches che ciala de descedé poures esistenziales che va a finì inevitabilmenter te n renforzament dl sentiment secolar de sotananza di ladins ti confronc de nosc vejins. Condut chest se muevel empò valch tl mond politich ladin, n moviment che podessa ti dé forma a na raprejentanza adegueda a nosta mendranza.
Zenz’auter à vigni zitadin, ence chel ladin, l dert sacrosant de vegnì respeté te sie pensier politich y ence per na sia candidatura eventuala. Certes esternazions y acrobazies filosofich-storich-culturales meses sceries de valch neo-candidat endere, n iade demé de tant en tant y encuei tres plu sovenz, ne pò nia romagne zenza che an ti feje n pice y scempl comentar.
Co pò pa n president de na assoziazion etnich-culturala che à a poura nia abù ence si meric y che dij tresfora de defene y de amé sia cultura ladina, dé les demiscions da sia enciaria y afermé pueces ores dedò de ne volei nia plu audì rejonan de etnies, ajache al à te n iade redescorì sia natura, baudi nia dagnora senziera, de na identité ecologich-cosmopolita? Vignun é samben lede de dì fora publicamenter sie pensier y sies idees per motifs plu o manco proselitistics, ma – voléssen dì – con n minim de coerenza y de senzierité. Al ne resta nia auter che n pice clip de melsegurté ipotetica che al ne se trate ben nia de na strumentalisazion jornalistica, scenò podéssen a poura nia afermé che na enciaria de prestije, desche chela de president dla Union Generela, sie demé vegnuda adoreda tla prospetiva de trampolin per protagonisms politics.
Marco Pizzinini
Al me plej
(0)Al ne me plej nia
(0)


1 iadesc liet