Hermann Pescollderungg, na vita entiera per la comunité
La comunité de la Ila y de dut l comun de Badia ti à dé en sabeda l ultim comié a sie vedl ombolt Hermann Pescollderungg (1921-2007), mort a l’eté de 85 agn. Na persona che à passé feter duta sia vita ativa, per ben 40 agn, te comun, en pratica dai 33 agn en su. Sie empegn n’á mai lascé do, ma al é enfinamai chersciù enfin a garaté ombolt, enciaria ch’al à abù soura 26 agn a la longia.
Hermann dl Soz, valch fora de sia vita Zenza se l aspeté él mort berba Hermann Pescollderung dl Soz a La Ila: la seira denant àl ciamò carté con de si compagns. Ma la vita é enscì: degugn ne sà canche l’ora é ca y che an mess jì viadelà, via en l auter mond.
En recordanza
Hermann dl Soz essa complì ai 2 de mei i 86 agn. Al vegniva fora da na familia de 17 mutons che si genitours à trat su. Sie pere fova da Peslalz a Badia y ova emparé tisler. La familia s’ova trasferì a La Ila a Funtanacia. Dailò él vegnù fat su na ciasa y an ova metù man da laoré con foresc’ che vegniva tres deplù su tl’auta valeda a passé valch edema. I mutons dl Soz à sciche la gran pert messù jì sot y doi n’é nia plu ruvés a ciasa. Hermann, optant forapert, é ruvé fora Rufach a fé n valgunes scoles, ma tost l àn cherdé pro i saudés. Da la vera él vegnù valgamia sann a ciasa y à spo metù man da fé l ostier; chest laour àl fat per 50 agn. Spo s’àl lascé tré ju i fers y ti à sourandé l gran hotel Dolomiti a sie mut Reiner. L’auter mut Stefan laora pro la RAI ladina y la muta Ulrike ensegna tla scola auta a La Ila. La fomena de Hermann é bele morta dl 1992. Hermann à bele da joen metù man da se enteressé dla vita publica, dla comunité. Al é sté 40 agn te consei de comun de Badia y ben 27 agn ombolt. A chesta moda à Hermann dl Soz vedú l gran svilup de nosc paisc, cherscius n pue fora dles mesures massa defuga y massa gragn, daidés y sburlés dal gran turism de massa che ti à empermetù a la gran pert de nosta jent da se fé su na ciasa y chesta tres maiour. L ombolt Hermann dl Soz é sté davert al svilup de nosc paisc, a les infrastrutures soziales y culturales. Per la scola à Hermann dl Soz abú truep dessourora. Sot a sia aministrazion él vegnù fat su costruzions per scoles nueves: scolines, scoles d’oblianza y scoles autes. Sce al fova da comedé o da engrandì valch pro les scoles, sce al jiva debujegn de material didatich pro les scoles, l comun de Badia n’ova dailò nia la varizia. L’aministrazion de comun ova capì che la popolazion ladina adorova istruzion, formazion per s’enjigné a na vita plu saurida. La gran pert dles truepes viles dl comun de Badia à sot al ombolt Pescollderungg ciafé stredes da jì permez. Chest ti à dé ai paurs la poscibelté da s’enjigné mascins da laoré l luech, da conduje l legnam; al vegniva fat stradeles fora per i pres che l paur podessa laoré con mascins. Con Hermann dl Soz s’en él ju n om de pesc, de gran esperienza tla aministrazion publica, na persona chieta, daverta al svilup y a la cultura. Lois Trebo |


3 iadesc liet