A recordanza de Alex Moroder


 


N pionier nes à lascé, n gran vuet


Alex Moroder Alex Moroder, anima dla Union di Ladins de Gherdeina, confondadour y aministradour dla Cesa di Ladins, pionier dl radio ladin, nes à lascé en venders, ai 10 de november. Con el s’en va na persona che à veramenter cherdù tla cultura ladina, chela dreta y nia chela folcloristica. Alex Moroder fova nasciù dl 1923 sa Lenert, l mut plu joen de Ludwig dl Meune y de Adele Moroder de Lenert. Al à fat la scola comerziala a Bulsan. Dl 1943 él gnú cherdé ite per curt temp pro i saudés talians.





 

Entant ova la Talia declaré l armistize. Ruvé a ciasa l’à embanì i optanc per la Germania y al é ruvé te n ciamp de prijonia tla Polonia. Ai 22 de mei dl 1945 àl podù gnì a ciasa. Ai 22 de november dl 1945 se àl maridé con Paula Großrubatscher dl Rusina che ti à scinché 2 mutans y 3 mutons. Ai prums de dezember dl 1946 él endò vegnù tout su pro la Cassa dl Sparagn a Urtijei y chilò àl laoré enfin al pensionament dl 1974. Dedò se àl dé ju enfin encuei desche aministradour dla Cesa di Ladins y dla Usc. Dret enteressant coche el enstes conta i prums temps dl Radio Ladin: “ Enlaouta dl 1954 fòvel zeche de rer vedei n aparat da tò su. L cor de gliejia de Urtijei ova fat na bela messa de Haydn. Luis Sotriffer fova gnù sal cor a tò su chesta messa y doprò ti l’àl lasceda audì al cor. Zeche da de tel me savova dastramp y i fove dut entusiast. Pro la messa do me éi ie empresté da Luis l’aparat da tó su. La veta éi pona mané a Bulsan per la lascé dé tres tl radio. Purtruep ne àla nia dret buté. Ma con l cef dur da Costamula ne me éi fat nia dainfora. I fove dla idea che con n tel aparat podòven ben tó su plu avenimenc. Chesta idea ti éi porté dant a Bruno Moroder de Rico. Enscì onse pensé co fé: n bon aparat costova 240.000 lires, ma olà les tó? I nes on consié con Leo March, ajache el ova sa Feur na boteiga de chisc aparac. Bruno y ie ovan na vueia mata de se enjigné valch da de tel. Leo, per nes vegnì encontra, nes à consié de sotescrive cambiales y chel onse fat. Con i prums de dezember 1955 onse scomencé les prumes trasmiscions per l Radio Ladin che vegniva scutedes su gen. Ma sen fòvel da paié les cambiales. La RAI nes dajova zeche, ma chel fova massa puech per paié ju i debic. Enscì onse metù a jì n bal per tré ite zeche y via y ca onse podù despaié ju l debit. Bruno y ie messovan ben laoré dassen entant cheles nuetes. I aparac ovanse te stua sal Rusina y ilò tolovanse su doi iadesc a l’edema. Samben che en cheles seires te stua ne dessova danz sté degugn de mia familia, no la femena y no i mutons”.


Alex, de grà.

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

2 iadesc liet

Ortiede inant tres