La Cesa di Ladins dal 1954 al 2004
Dl 1978 y dl 1983 él bele vegnú fat ampliamenc, sen fóssel endò debujegn – Dutaorela nia sclarida la chestion dl finanziament
Pernanche la seconda Vera Mondiala fova fineda y les does ditatures, che ova per agn alalongia comané te nosc luesc, fova desmetudes, podova la liberté y la democrazia endò pié pé. Les raijes dl ladin ne fova ciamò nia secedes, ma ales podova endò revive y se lascé vedei. N valgugn ladins se à abiné y à defata metù su la Union di Ladins de Gherdeina. L Consei messova tl prum se abiné privatamenter o te valch ostaria. Al fova scialdi debujegn de avei na senta per podei laoré inant. Enscì àn scomencé a se cruzié, ma co fé zenza mesi finanziars? N valgunes persones de gran ardiment y de gran scomenciadiva con a cef l president da enlaouta bera Franz Prugger con l aiut finanziar de bera Giuvani Stuflesser de Petlin y dla Union Generela di Ladins, á brancé ite la chestion.
Doi agn dedò, ai prums de agost dl 1954, àn podù fé la gran festa de inaugurazion y benedescion dla ciasa fineda. La firma Decas á fat i laours de costruzion. L legnam per corí l tet é vegnù sport permez dal Comun de Urtijei. D’autri finanziamenc é vegnus conzedus da la Region y da la Presidenza dl Consei di Ministri de Roma. L fabricat à costé enlaouta 48.271.653 de lires. Sen podòven finalmenter scomencé a laoré tla ciasa y ala é ence riesc vegnuda nuzeda: la sala con l paion, la biblioteca, i salfs per la zaita ladina, per radio ladin, i ofizes y e.i. Ai set d’agost dl 1960 él vegnú inauguré y daurì l Museum de Gherdeina.
Sen él passé 50 agn. La Cesa ti á dé truepes poscibeltés ai ladins de laoré per sia comunité y al é vegnú derzé fora truep. Ma sen ésen endò tant inant che an adora de plu lerch y chel é dagnora n bon segn. An spera che les autorités y dantaldut l comun veide ite l laour che é vegnù fat y ti dae aldò na man, a na moda che la Union di Ladins posse laoré inant per l ben dla jent ladina de nostes valedes.
Gilo Prugger
Festa per i 50 agn dla Cesa di Ladins
50 agn Cesa di Ladins a Urtijei: restruturazion


2 iadesc liet