2005: ann dla sonda Huygens sun la luna Titan

 


L ann 2005: les mairentes descorides scientifiches 


La revista americana “SCIENCE” à fat na lista dles 10 majeres descorides dl ann


La teoria dla evoluzion de Charles Darwin é ence do passa 150 agn da la pruma prejentazion dutaorela atuala y vegn confermeda con archirides y arjontes scientifiches nueves sun n grum de ciamps:  defat tòleles ite i prums posc’ tla lista dles 10 majeres descorides scientifiches dl ann 2005, cumpededes su da la revista americana Science.


La sonda Cassini-Huygens sun troi devers la luna Titan che roda entourn l planet Saturn.


 

Titan, la luna de Saturn

L 2005 é sté propi n bon ann per la esplorazion spaziala. N grum de sondes roda tl sistem solar y cuei adum dac scientifics, anter chestes spizola samben la sonda automatica Cassini-Huygens dla Agenzia Spaziala Europea che à arjont dl 2005 la luna de Saturn, Titan, fajan fotos y clupan adum n grum de dac arsin tres la atmosfera che contegn n aut gré (95%) de nitrogen. La sonda à enfinamai mané segnai na ora do che ala fova bele arsida sun la cortesc dl satelit.  Foto: la souraspersa de Titan, na destenuda de metan glacé. Les nioles y la pluevia é de metan empede ega.

 

Ciofs en flour

Ai biologs moleculars ti él garaté chest ann de dezifré n mister emportant dles plantes, plu avisa l segnal bio-chimich che fej pié via la florida sajonala di ciofs. An é stés bogn de isolé l gen dla floridura.

 

Borei misterious de rais gama

Tl ciel él vegnù localisé dlongia na galassia n curt y potentiscim “borei” che emaneia rais gama (rais a ona longia y a d’auta energia). I scienzés rata che l borei se ae jendré tres la fujion de does steiles de neutrons che à formé n “busc fosch”.

 

Rei zelebrala

Desvalifs studes prejentés dl 2005, recorda Science, desmostra che malaties desche la schizofrenia o la dislexia a sia raisc te n defet a la rei zelebrala che vegn gaujé bele entratant l svilup dl fetus.

 

Origen dla tera

La analisa de crep terester y de crep de meteorit à daurì ipoteses nueves sun l origen dla tera per gauja dla desferenzia anter chestes does sortes de crep a livel atomar.  Na pert de scienzés rata che la materia dla nebulosa primitiva é tles profondités dl planet. Sen él cler che la composizion dla pera terestra y chela de meteorites é autramenter. Na autra pert de scienzés rata perchel che la materia dla tera origineie ence da d’autró.

 

Retrat de na proteina

Chest ann ésen stés bogn de fé la fotografia plu damprò de na proteina. Al se trata de n canal de potasse, n tip de proteina che funzioneia desche portela de entreda y de sortida de ions de potasse tles zelules.

 

Mudament dl clima

Eniann à i scienziés amudlé proves nueves che la persona é responsabla dl mudament climatich dl planet y “i politics di Stac Unis met man a creie che al é da veir enscila”, afermeia Science. L sciaudament dles eghes ozeaniches plu sotes, l aument dla cumpeida de ziclons tropicai dret stersc y l ensotiliment dla coutra glaceda dl Artich é manifestazions cleres de n sciaudament global.

 

Segnalazion zelulara

Tla enrescida dinamica de co che les zelules respon a segnai chimics y ambientai àn tamben dé n vare inant dl 2005, amplian la azion a segnai simultans y multipliés.

 

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

2 iadesc liet

Ortiede inant tres