Graziadio Isaia Ascoli, 130 agn dedò
I laours dl linguist furlan-gorizian mantegn dutaorela sia validité – Al fossa ora da remoné demez n iade cerc pregiudizes. Ladin, n lingaz vedl y arcaich? No

Graziadio Isaia Ascoli se ova embasté l am, condut che les comunicazions fova enlaouta dut auter che saurides tles montes, de studié afonz i idioms ti particolars. Ence sce l linguist é vegnù contesté ti agn dedò, dantfora da Gianbattista Pellegrini, catedra de linguistica a Padova y da si scolés, romagn sia opra empò una dles fondamentes dla linguistica ladina che mantegn inant sia valuta.
Al ne é nia sté l prum a vedei chestes somianzes linguistiches, dant da el à per ejempl bele dl 1500 Vergerius da Capodistria (Cjaudistrie per furlan) noté su chesta parentela, dl 1700 n auter furlan, l vescul Fontanin, oriunt da San Denel. Tl 1700 y tl scomenciament dl 1800 rabiva ence trueps geografs y ence a chisc ti él sauté a uedl y a oredla la parentela linguistica anter Friul, Dolomites y Grijons. Tla linguistica végnel a lum i prums studes dl 1850 y tres plu gonot rejònen de chest liam linguistich. Dl 1870 analiseia l linguist austriach Christian Schneller chestes somianzes. Dl 1870 scriv l linguist daneis, Friedrich Rauch, n laour soura la leteratura rumancia-grijona y recorda tl preambul che ladin végnel rejoné dal Grijon enfin tl Friul. Dl 1873 spo i “Saggi Ladini ” de Graziadio Ascoli, nasciù dl 1829 a Gorizia al our oriental dl Friul. Bonamenter àl laoré passa 10 agn per mete adum chest capolaour. Enlaouta ne fòvel nia i mesi de comunicazion da garat aldidancuei y al fova rie da abiné adum l material linguistich, dantaldut per les Dolomites, na zona grija de chest vers. N informadour documenté de Graziadio Ascoli é sté Ziprian Pescosta da Corvara che conesciova scialdi ben, dlongia l idiom badiot, ence l idiom fodom. Ziprian Pescosta à fat avei a Ascoli n grum de material linguistich che el à spo adoré te si studes.
L laour dl linguist é vegnù onoré do sia mort: la “Societât Filologjiche Furlane” se à nominé do Graziadio Isaia Ascoli canche ala é vegnuda metuda su dl 1919. Defata dedò, dl 1923, se àla endere dassen comprometù con l fascism, canche l linguist Ugo Pellis à sourantout la direzion. Al ova studié a Dispruch con l professour Theodor Gartner. Arciasé tl Friul se àl lascé aficé dal rejim fascist talian, tolan da Roma les indicazions de direzion. L peis ne ti é nia plu vegnù dè al “lingaz furlan” tles intenzions de Graziadio Ascoli, ma al dialet, dagnora dan a ment de ne mete nia en discuscion l “talian” desche lingaz tet, lascian ben pro l stude scientifich, ma evitan vigni vidleda soura l Friul fora, devers d’autres mendranzes, devers les Dolomites y ciamò demanco devers i Grijons.
Empermò do la vera se àl delinié n gradual mudament tl Friul. Dl 1973 él vegnù tegnù n Congres de recordanza a Graziadio Isaia Ascoli, “100 Anni Saggi Ladini”, envié via da la Societât Filologjiche Furlane. Desvalifs professours de linguistica de universités talianes à reporté entratant l congres de vigni sort de aspec de Ascoli, ma al ne é sté degugn che essa traté la dreta vijion di “Saggi Ladini” che é – desche l titul dij – chela dla unité ladina che propi chest stude volova sotlinié. La influenza dl professour Gianbattista Pellegrini a l’université de Padova se fajova sentì dassen. El y si scolés, anter chisc ence Johannes Kramer, à dagnora y categoricamenter nié na unité linguistica. Dl 1979 él vegnù tegnù n auter congres a recordanza de Graziadio Ascoli, chest iade a Gorizia, sia zité nadel, con l titul “150 agn Graziadio Isaia Ascoli”, organisé dal Istitut “Incontri Culturali Mitteleuropei”. Te chesta ocajion él sté per l prum iade da audì oujes nueves, anter chisc l linguist furlan Giuseppe Francescato che à rejoné esplizitamenter de “La questione ladina e gli studi recenti” y la ousc de n joen linguist ladin-dolomitan, Lois Craffonara, vedl diretour dl Istitut Ladin Micurà de Rü, con n referat soura la “palatalisazion de -ca- y -ga- tles valedes ladines dl Sela”. Craffonara á comprové che chest svilup é vegnù a se l dè te na maniera valiva te duta la Ladinia tl sens linguistich lerch, dal Adriatich a Tschamut tla Surselva/Svizra.
Ma ciunes é pa chestes carateristiches che fej fora l tip ladin? Al é la combinazion de desvalifs trac y svilups linguistics che lascia reconduje a n sistem “ladin”, condutes les desferenziazions che i enconton encueicondì, i en recordon valgugn: l plural sigmatich vegn dant sovenz o demé, vuel dì plurai sun -s: ciamp – ciamps, ciasa-ciases – la palatalisazion de -ca- y -ga-: ciasa, ciaval, gial; l mantegniment dles combinazions -pl-, -fl-, -gl-, -cl-: plen, flama, cler y e.i, una per una ne é chestes carateristiches nia “mersces ladines”, davia che ales vegn dant ence te d’autri lingac neolatins – y ence te dialec vejins (tl ciadorin aluesc y autró), ma tla combinazion ben. Ence tl diasistem di idioms ladins, tla strutura viadò les paroles dl lingaz, encònten n sistem y n svilup comun. L “vedl ladin” (entenù desche unité dal Friul ai Grijons) conesciova vocales doples: neef (neve-Schnee) deventé spo “neif, nei, niof, nêf, nekf” y e.i., feter dlonch ciamò da reconesce tl ladin. Chesta é ence una dles gaujes che audian rejonan p.ej. furlan l sénten plu davejin, plu daciasa che p.ej. l “talian”.
Al é fosc ence ora da se destaché da cerc pregiudizes: él pa veir che l Ladin é n lingaz vedl y arcaich, romagnù ferm? Che i trac ladins se à demé mantegnì te luesc isolés? Assolutamenter nia. L ladin-furlan ne à degun confin natural/fisich con l dialet venet/talian, l confin linguistich passa tres la planura. L furlan é ence plu conservatif dl ladin dles Dolomites, mantegnian formes che an rejonova chilò da nos tl 1200, per ejempl furlan: “cjaf” se à svilupé tla Val Badia a “cé”, Ladin standard “cef”, furlan: lôf (lupo-Wolf) se á svilupé tla Val Badia a “lu”, LS “louf”, furlan “glesie” (chiesa-Kirche) deventa chilò “dlijia” (tl fodom tres ciamò gliejia, LS “gliejia”, furlan molinâr – ladin badiot/mareo “morná”, (tomeda dla “r” finala, plu rotazism “l” deventa “r” anter does vocales), LS “moliné” y e.i.”. Na rejon per chest “conservativism” dl furlan é da chirí tla posizion geografica, n teritore de planura con truepa jent che mess se entene soura distanzes longes. Tles Dolomites á vigni valeda vivù sia vita scluta ite te n pice rai de comuncazion. Plu pice che l rai de comunicazion de n lingaz é, plu aslum entravégnel – enscì l’esperienza – mudazions linguistiches.
Al me plej
(0)Al ne me plej nia
(0)


1 iadesc liet