140 partezipanc sun troi per la unité ladina
- Enconteda di ombolc: Florian Mussner ne fej net nia – Paola Frena piarà via
La marcia sun la “Strada de la Vena”, ta Col y ta Fodom, à envié via les manifestazions per i 100 agn Union Ladina. Desche i 140 partezipanc a la jita sun i 13 km da les mineores dl Fursil al ciastel d’Andrac, ence i ladins dles cinch vals dl Sela é piés via sun n troi de encontedes che se ruvarà simbolicameter da d’auton a Dispruch. Na manifestazion con n gran valour simbolich chela de en domenia passeda che essa da descore al pensier y a la sensibelté dla jent ladina che à tout pert o che à ence demé cialé pro, plu de truepes paroles dites fora massa sovenz ti descursc ofiziai. La cronaca de chesta giorneda defat é puera de chest vers. Paroles é vegnudes dites dant da pié via ja Col, bel sot a la Cesa de Jan, senta dl istitut cultural di trei comuns. I 140 partezipanc peia via a Col.
I complimenc per la bela idea é vegnus souradut dal president dla Generela Michil Costa. Al é desmonté ju da la roda y ence el à volù lascé soura i piesc sun chel troi che é vegnù pesté ju ti secui passés da generazions de minadours. L ombolt de Col, Paolo Frena, ne à nia arjumé l’ocajion per sburlé ciamò n iade i raprejentanc di dejedot comuns ladins dles val dl Sela, ma souradut les istituzions, cheles provinzies dantfora, a concretisé chela poscibelté deda da la lege 482/99 de mete en pe n organism de coordinament souraprovinzial. N apel cler souradut a Durnwalder che l ova empermetù bele dant sies agn a Ampez y spo reconfermé ence en ocajion dl’inaugurazion dl istitut cultural “Cesa de Jan” chest invern passé. N apel ence al assessour Florian Mussner che essa pu da ester bele da giut te chesta scomenciadiva la man che fej pié via dut. La marcia enier é ruveda al ciastel d’Andrac, ma l troi dla jent ladina per se vedei reconescius derc valifs soura dutes les trei provinzies ne se ruva nia. L contrar, propi l ombolt Frena à anunzié che te chisc dis piaràl el via a contaté duc i dejesset i ombolc dla Ladina, per sondé les idees y spenje a na moda che an posse conzepì almanco n prum embrion de coordinament souraprovinzial. Na scasseda a l’imobelté dl partit de maioranza dla provinzia de Bulsan y a les poures de trueps ombolc. Paroles cleres audides da la jent ruveda a tò pert a la marcia, en raprejentanza de feter dutes les vals ladines (sciode che da Fascia ca ne àn vedù ruvé adalerch degugn ). La jita, ence sce desturbeda amesa ite da la pluevia, à dé l’ocajion de se arvejiné anter ladins y de conesce luesc y ciantons dla val de Fodom y de Col, scialdi desmentiés y che meritassa de vegnì valorisés deplù, desche l ciastel, olache al é vegnù metù su la mostra de fotografies “Fodom dal aut”.
N prum scrai per l’unité y dl debujegn de laoré adum de vigni vers anter i ladins é pié via da Fodom y da Col. A chi de dovei spo l tò su y l porté inant. (ls)
I ultims Dis dla unité ladina
- En l ann passé, ai 18.07.2004, a Andrac/Fodom:
18.07.2004 – Di dla Unité Ladina a Andrac ta Fodom: unité combatuda
N comentar de C. Willeit: demé n fruz de colaborazion culturala ne cleca nia
Di dla Unité Ladina 18.07.2004: les prumes imprescions
Dl 2003, ai 13.07.2003, a Cianacei/Fascia:
La ressoluzion dl “Dí dla Unité Ladina”
Cianacei: Di dla Unité Ladina – La fana é sun l fuech
Dla koiné ladina al Dì dla Unité Ladina à ence rejoné l assessour Mussner






























2 iadesc liet