100 agn Union Ladina: codejel informatif y 16 tofles de visualisazion

 


Les 11 teses per na politica linguistica scluj l liber y deura l davegní 


L codejel informatif “100 agn Union Ladina” vegn acompagné da 16 de gran tofles che deida visualisé la storia


L codejel “100 agn union di ladins” visualiseia a na maniera scempla la storia dla union di ladins dal 1905 inant y ti dà dantaldut lerch al spirit che la à animeda: la afermazion y la revendicazion dla unité linguistica, culturala y soziala di ladins dles Dolomites.


 


16 tofles visualiseia la storia dla Union Ladina.


 


 


 

Chest spirit vegn tres endò a lum te n grum de revendicazions portedes dant a les autorités y al publich, scomencian dl 1905 da l’Union Ladina a Dispruch, dl 1920 sun l jouf de Frera canche al é nasciù la bandiera nazionala ladina, dl 1946 sun l jouf dl Sela da pert Zent Ladina Dolomites con ampezans y fodoms dantfora y plu tert te n grum de autres ocajions. Tl codejel végnel recordé i avenimenc che é stés peres da cianton a desmostrazion che dutes les bries ne é nia stedes per nia y che ales á porté valch fruc tl temp.
A la fin contégnel ence n referiment a la lege cheder nazionala 482/99 che veid dantfora organisms de coordinament per comunités de mendranza spedicedes te deplù provinzies y regions y dantaldut les “11 teses per na politica linguistica interladina” che scluj ju l liber, ma che deura idealmenter prospetives nueves, aferman ciamò n iade l debujegn de unité y dantaldut de n lingaz scrit unifiché che lieie adum i ladins. Chest manifest é vegnù metù ju dl 2003 y al é vegnù dé pro dal Consei dla Union Generela che l à sourantout desche document strategich dl 2004. En gaujion dla pruma festa de recordanza, ai 17 de messel a Anpezo, é l manifest vegnù sotescrit da n centené de sotescritours nuefs. N bel travert per l Manifest fossa chel de arjonje chest ann de recordanza almanco 3000 sotescrizions, a na maniera che al vae ite tla storia desche la manifestazion storica metuda a jí sun l jouf dl Sela dl ’46 da Zent Ladina Dolomites a chela che al ova tout pert 3000 persones. Ma jí ite tla storia fossa ciamò massa puech. Al vuel ester la volonté concreta dles istituzions y dles raprejentanzes politiches garantides dal statut de autonomia. Da pert de Trent éla, da pert de Bulsan nia ciamò.
(is)





 Union Generela di Ladins dles Dolomites: program di 100 agn
 N comentar: 100 agn Union Ladina
 100 agn Union Ladina: pruma manifestazion
 Marcia sun la strada de La Vëna
 Les 11 teses per na politica linguistica interladina
 Les paroles dl ombolt de Col Paolo Frena
 Anpezo: Di dla Unité Ladina, 17 de messel 2005
 Anpezo: Inn anpezan
 La storia dla Union Ladina y dla Union Generela di Ladins
 100 agn Union Ladina: codejel informatif y 16 tofles de visualisazion

I ultims Dis dla unité ladina



En l ann passé, ai 18.07.2004, a Andrac/Fodom:

 18.07.2004 – Di dla Unité Ladina a Andrac ta Fodom: unité combatuda
 N comentar de C. Willeit: demé n fruz de colaborazion culturala ne cleca nia
 Di dla Unité Ladina 18.07.2004: les prumes imprescions
Dl 2003, ai 13.07.2003, a Cianacei/Fascia:
 La ressoluzion dl “Dí dla Unité Ladina”
 Cianacei: Di dla Unité Ladina – La fana é sun l fuech
 Dla koiné ladina al Dì dla Unité Ladina à ence rejoné l assessour Mussner

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

2 iadesc liet

Ortiede inant tres