Les 11 teses per na politica linguistica scluj l liber y deura l davegní
L codejel informatif “100 agn Union Ladina” vegn acompagné da 16 de gran tofles che deida visualisé la storia
L codejel “100 agn union di ladins” visualiseia a na maniera scempla la storia dla union di ladins dal 1905 inant y ti dà dantaldut lerch al spirit che la à animeda: la afermazion y la revendicazion dla unité linguistica, culturala y soziala di ladins dles Dolomites.
16 tofles visualiseia la storia dla Union Ladina.
Chest spirit vegn tres endò a lum te n grum de revendicazions portedes dant a les autorités y al publich, scomencian dl 1905 da l’Union Ladina a Dispruch, dl 1920 sun l jouf de Frera canche al é nasciù la bandiera nazionala ladina, dl 1946 sun l jouf dl Sela da pert Zent Ladina Dolomites con ampezans y fodoms dantfora y plu tert te n grum de autres ocajions. Tl codejel végnel recordé i avenimenc che é stés peres da cianton a desmostrazion che dutes les bries ne é nia stedes per nia y che ales á porté valch fruc tl temp.
A la fin contégnel ence n referiment a la lege cheder nazionala 482/99 che veid dantfora organisms de coordinament per comunités de mendranza spedicedes te deplù provinzies y regions y dantaldut les “11 teses per na politica linguistica interladina” che scluj ju l liber, ma che deura idealmenter prospetives nueves, aferman ciamò n iade l debujegn de unité y dantaldut de n lingaz scrit unifiché che lieie adum i ladins. Chest manifest é vegnù metù ju dl 2003 y al é vegnù dé pro dal Consei dla Union Generela che l à sourantout desche document strategich dl 2004. En gaujion dla pruma festa de recordanza, ai 17 de messel a Anpezo, é l manifest vegnù sotescrit da n centené de sotescritours nuefs. N bel travert per l Manifest fossa chel de arjonje chest ann de recordanza almanco 3000 sotescrizions, a na maniera che al vae ite tla storia desche la manifestazion storica metuda a jí sun l jouf dl Sela dl ’46 da Zent Ladina Dolomites a chela che al ova tout pert 3000 persones. Ma jí ite tla storia fossa ciamò massa puech. Al vuel ester la volonté concreta dles istituzions y dles raprejentanzes politiches garantides dal statut de autonomia. Da pert de Trent éla, da pert de Bulsan nia ciamò. (is)










I ultims Dis dla unité ladina
- En l ann passé, ai 18.07.2004, a Andrac/Fodom:
18.07.2004 – Di dla Unité Ladina a Andrac ta Fodom: unité combatuda
N comentar de C. Willeit: demé n fruz de colaborazion culturala ne cleca nia
Di dla Unité Ladina 18.07.2004: les prumes imprescions
- Dl 2003, ai 13.07.2003, a Cianacei/Fascia:
La ressoluzion dl “Dí dla Unité Ladina”
Cianacei: Di dla Unité Ladina – La fana é sun l fuech
Dla koiné ladina al Dì dla Unité Ladina à ence rejoné l assessour Mussner


2 iadesc liet